El pla Cerdà va ser un pla de reforma i eixample a la ciutat de Barcelona l’any 1860. Aquest seguia uns criteris d’un pla en forma de quadrícula, oberta i igualitària. Va ser creat per l’enginyer Ildefons Cerdà. Aquesta decisió va portar gran polèmica ja que el pla escollit havia estat imposat, des de l’Estat Espanyol, davant el pla d’Antoni Rovira i Trias, que és el que havia guanyat al concurs de l’Ajuntament de Barcelona. Moltes de les idees proposades no es van poder dur a terme a causa d’aquesta polèmica.
El carrers són rectilinis de 20 metres d’amplada cadascun, d’aquesta manera quedava delimitada una trama d’illes quadrares, els edificis tenen una màxima de 16 metres d’alçada, assegurant el sol i l’aire per a tots els pisos i les illes són de 100 metres. Les cantonades d’aquestes no són rectes sinó que tenen forma de xamfrà: les cantonades són rodones facilitant així la visibilitat i el tràfic dels carrers (fent-lo més fluid).
Hi ha dos grans vies que travessen en diagonal, i es creuen a la Plaça de les Glòries (lloc que havia de ser el centre de la ciutat): La Meridiana i la Diagonal. La Gran Via travessa horitzontalment i també es creua a la Plaça de les Glòries.
